No pot ser veritat

Ho he vist a gairebé tots els telenotícies d'aquest migdia, però no pot ser veritat. Eren el president del Barça, Joan Laporta, i el de Convergència i Unió, Artur Mas, prenent un refresc, aquest matí, a una terrassa de la Rambla Catalunya. Tots dos solets, i vestits amb roba "casual" com si fossin dos amics que tranquil·lament esmorzen.

Però en realitat ni estaven sols ni era un acte privat. No només estaven a la vista de tothom, i a un dels carrers més concorreguts de Barcelona, sinó que estaven envoltats de càmeres de televisió, fotògrafs i periodistes de tots els mitjans de comunicació catalans, convocats per CiU com si d'un acte més de campanya es tractés. De manera que Mas i Laporta han convertit el vermut en un acte públic, i els periodistes, és clar, els han preguntat si aquest piscolabis s'havia d'entendre com un recolzament explícit de Laporta a la candidatura de Mas a la Presidència de la Generalitat.

Ho he vist. I ho he sentit. Però no pot ser veritat. Deu haver estat un somni. Em deu haver agafat la son abans de dinar. Perquè no pot ser veritat que el President del Barça hagi donat explícitament suport a un dels candidats a la Presidència de la Generalitat a tres dies de les eleccions. No, això no ha passat mai.

Perquè tot i que Laporta (a qui vaig votar el 2003) hagi comès diverses ficades de pota durant el decurs del seu mandat, segur que no ha fet una cosa així. Una cosa és baixar-se els pantalons a l'aeroport als pocs mesos d'haver estat elegit president. Una altra cosa seria comprometre la independència del club d'aquesta manera, i ara que ja té una certa experiència presidencial.

No pot ser veritat. Perquè Laporta sap que és famós, però que no és per les seves habilitats artístiques sinó pel càrrec que ocupa. Sap que ell no és un cantant, un pintor o un arquitecte lliure de dir i fer el què vulgui. Ell sap que és el representant, el portantveu de milers de persones que li han delegat una tasca: presidir el Barça: la institució social més relevant de Catalunya. Més que un club de futbol.

I Laporta sap que ni tant sols és l'amo ni el màxim accionista d'un club. Sap que els amos són més de 150.000 persones de tots els colors polítics. I que tant se val d'on venim, si del sud o del nord, perquè una bandera ens agermana. Ell ho sap. I que ha estat elegit democràticament per defensar, durant un període de temps concret, a tots els socis. Siguin de la ideología que siguin. Perquè Laporta sap que entre l'enorma massa social del club, i entre els seus propis votants, n'hi ha votants de CiU. I del PSC. I D'ERC. I d'IpC-Verds. I del PP. I fins i tot d'altres partits sense representació parlamentaria. Per això, el què he vist avui no pot ser veritat.

Fa temps que les males llengües parlen de les ambicions polítiques de Laporta. I fins i tot ell les ha alimentat en alguna ocasió. Però una cosa és la rumorología, i una altra cosa seria fer-se la foto amb el candidat d'un partit a tres dies d'unes eleccions. No pot ser veritat.

És cert que Artur Mas va voler que tots els mitjans el fotografiessin aquest estiu mentre firmava en favor de la candidatura de Laporta durant el procés electoral. Però Laporta sap que una cosa és el què pots fer quan ets candidat, i una altra el què pots fer quan ets president. Ell ho sap. Per això, no pot ser veritat.

És cert que, des que és president, Laporta s'ha significat per subratllar el caràcter catalanista i nacionalista del club. Però una cosa és defensar unes senyes d'identitat centenàries del club, compartides per la gran majoria de la massa social, i una altra cosa és fer gestos partidistes en benefici d'un partit concret, sigui el que sigui. Per això, no pot ser veritat.

I, a més, Laporta sap millor que ningú que un gest com aquest no beneficiaria el més mínim el club. Al contrari. Podria, potser, beneficiar-lo a ell de cara a una hipotètica i futura carrera política (que tampoc ho tinc clar), però segur que mai no beneficiaria el club al que representa. I sé que Laporta mai avantposaria els seus interessos personals als interessos del club. Per això, no pot ser veritat.

A més, Laporta sap perfectament que el repte institucional del FC Barcelona ara mateix no té a veure amb la Generalitat, sinó amb l'Ajuntament de Barcelona. És el consistori barceloní, governat pel tripartit de PSC+ERC+IpC-Verds, qui ha d'aprovar el projecte d'ampliació del Camp Nou i de remodelació i requalificació de tots els terrenys adjacnts. I Laporta és massa intel·ligent com per saber que no es pot enemistar gratuïtament amb PSC, ERC i IpC-Verds i els seus milers i milers de votants. Per això, no pot ser veritat.

I no pot ser veritat perquè, que se sàpiga, Laporta no li deu res a Convergència i Unió. CiU no el va portar a la presidència del Barça, ni el va ajudar a aconseguir el suport empresarial necessari per a optar a la presidència del Barça. Ni va intervenir perquè el Tribunal Català de l'Esport aturés l'amenaça d'inhabilitació que aquest estiu pesava sobre Laporta. Que se sàpiga, res de tot això va passar. Per això, lo d'avui tampoc no pot ser veritat.

En definitiva, Laporta sap que el Barça ha estat i ha d seguir sent una institució compromessa amb Catalunya, però independent de tota força política. Ho ha dit en moltes ocasions. I ell no menteix. Per això, tot el què he vist, definitivament no pot ser veritat.